Ciutat Mater
Dus la llengua empapada
d'aigua ardent i de safrà.
dins el teu cap fan capitombes,
se't colen els Elementals
i ho passarȧs molt matament
fins que t'hauran abandonat.
Maleïda ciutat mater
que escups verí pels ulls i el nas,
llences glops de violència
de misèria i de fracàs.
T'ho suplico ciutat mater,
no matis als teus fills bastards;
maleïda ciutat mater
per tots aquells que hauràs matat.
Ciutat mater!
Les voreres estan plenes
de coloms mig corsecats;.
rere el vidre de les cases,
caps de monstres dissecats.
Maleïda ciutat mater
torna'ns els nostres encants;.
deixa anar les bruixes blanques
i les serps de cor daurat.
Ciutat mater!
Autor(es): Ton Rulló
