Civilització
La mare crida el fill més fort. No la vol sentir. Sap que ara té raó.
La mare crida, el fill fa el sord. Li torna a escopir a la cara un altre cop.
Fa temps que juga a ser inventor, el rei de l'enginy; dibuixa de nou el món.
Fa massa temps que ocupa el tron i escriu el destí que ara l'ofega i crema.
Mor d'èxit evolutiu letal, mor per civilització.
Quan la festa s'ha convertit en dol, quan la mare n'ha tingut prou.
Embriagat d'excés fatal devora el festí en estovalles d'asfalt.
Apocalipsi en temps real, víctima i botxí que no vol saber el seu mal.
Metàstasi de formigó, febres de consum, el nen mai no té el que vol.
Valent esquiva l'horitzó, encara el veu lluny, però ja l'ofega i crema.
Mor d'èxit evolutiu letal, mor per civilització.
Quan la festa s'ha convertit en dol, quan la mare n'ha tingut prou.
Mor d'èxit evolutiu letal, mor per civilització.
Quan la festa s'ha convertit en dol, quan la mare n'ha tingut prou.
Autor(es): Pau Mitjans
