Clam de tardor
Tariram i tariró,
que hem entrat a la tardor!
Munta-que-munta-que-mun,
núvol blanc amunt-amunt.
Jo et daré tots els ocells,
l'aigua fresca i els camps vells.
Jo et regalaré els camins
resplendents entre els nous brins.
Si tu els camins em regales,
jo, veles, illots i cales.
M'enfilaré pels filats
cap a la lluna dels gats.
Jacareno Jacaró:
qui m'ensenya la cançó?
Jo mateix, i de passada,
te'n cobraré una besada.
Dels molins ve l'ample vent
i dels xàfecs el torrent.
Jugarem a toc-i-pam
i al marro, patim-patam.
No: jo jugaré a la xinga
i a la corda, que ja dringa.
Tot morint la tarda esvelta,
la nit d'estrelles s'empelta.
Qui no dirà la cançó
del màgic clam de tardor?
