Clam per la nostra terra
Per a tu, terra nodridora,
per salvar-te pam a pam.
Per a tu, terra encisadora
volem alçar nostre clam.
Per a tu, terra malmenada,
pel teu més petit bocí
nostra sang bull disposada
tant a matar com morir.
Perquè ets la nostra estimada
portam el cor enrampat,
la mà tendra i la mirada
amb l'ull ben espavilat.
Perquè ets pàtria i ets senyora
de ser tu mateixa el fi.
Perquè ets país i ets penyora
del nostre propi destí.
Qui et destrossi una muntanya,
qui t'esbocini un sol pi,
qui et vengui la teva entranya,
no és res més que un assassí.
Qui t'enderroqui un sol marge,
qui t'escapçulli un turó,
qui profani el teu paisatge,
no és res més que un vil traïdor.
Qui t'embruti la llaurada
i malavegi el conró
per a xuclar-te l'espinada,
no és res més què un malfactor.
Destrossar-te la natura
és com viure dins la mar,
i rompre l'encarnadura
de la barca per cremar.
Si tans sols fossis captiva,
un dia pots ser lliurada.
Més de fúria destructiva,
sols pot quedar-ne baldada.
Mirau que els assassins d'ara
i aquí són els mercaders
que venen la seva mare
i el fill futur per doblers.
El nostre clam és de guerra
els assassins i els tirans,
els traïdors de nostra terra
han de morir, catalans!
No us parl d'una mort violenta,
del desperdici d'un tir.
Us parl d'una més calenta
manera de fer morir.
Han de morir d'esglai
de veure ressuscitat
un mort que per sempre mai
donaven per enterrat.
Un poble que encén
foguera de Països Catalans,
i que alça com a senyera
una pàtria de germans.
Un poble que de la parla
fa carta d'identitat;
i, encapirotat, entaula
la crida de l'europeïtat.
Un poble que dels seus óssos
fa clamor de llibertat,
per encaminar els nous óssos
de la catalanitat.
Coratge, amics, la follia
del nostre crit enrampat
treurà nova germania:
Terra, poble, llibertat.
