Clara nit

Atzembla

És a cada moment quan tens l’oportunitat
De no contribuir i fer un pas al costat
És a cada moment i el temps se t’està acabant
Qui voldràs ser, opressor o alliberat, “tria”

A aquestes altures ja deus haver tastat
tots els privilegis que envolten nostre fal
ha estat un plaent viatge com si no et tocara
i saps que coherent, no et queda asil a la ignorància
i cal que aprengues a renunciar

A aquestes altures ja et deu haver xapat
la boca alguna dona amb la seua veritat
has après en perdre a mantindre-la tancada
i saps que així ha de ser fins que t’embrute la batalla
i cal que lluites del seu costat

A aquestes altures ja deus haver pagat
L’ínfim preu que es cobra el patriarcat
Xiquet sigues valent mentre et fique la gasa
I ara et menges ferm tota la merda que et passa
I tens els sentiments esquinçats

A aquestes altures ja et deus haver odiat
Obligant-te a lluir eixa masculinitat
Agafa un bon amic i dóna-li un bes a la boca
I trenca amb l’homofòbia que et domina i t’apresona
I sent, i sent tot fins el final

Traïm-nos sense frens, sense dubtar
Trenquem amb qui vam ser
Per construir amb les runes un nou temps
sent sincers
amb nosaltres mateixa per canviar
siguem la clara nit que no impedeix la lluna brillar