Còdols i records
Rius, quan et dic que em sembla, que et recordes més d’aquells bons estius
de qui érem llavors, que del que som avui
Dius, que per sort ens queden, còdols i records endolcits pel temps
amb el frec a frec, com els bons moments
Sobre la sorra panxa enlaire anem jugant, i al cel els núvols són com maniquiís gegants
fem com els infants: veure-hi mil formes ben canviants
Rius, quan et dic que em sembla, que gaudeixes més de la salabror
d’haver perdut tant que no d’estar vius
Dius, que per sort ens queden, llocs al Cap de Creus, on treure el pinzell
i pintar la mar com ens sembli bé
Els anys t’han clivellat però jo et miro encisat, brilles encara com el sol damunt del mar
un mirall trencat, fràgil mosaic del nostre esguard
Autor(es): Pol Cruells
