Colometa de la mar
De tres germans que jo tinc
que tots tres sempre naveguen,
l'un fa set anys va pel mar
sense poder veure terra.
Acabats són els set anys,
l'agafa una gran tempesta.
Gira els ulls envers el cel,
veu baixar una colometa.
Colometa de la mar,
tu que per la mar navegues,
colometa de la mar,
si m'emmenes cap a terra.
Te'n vull endaurar el bec,
la meitat de les aletes,
colometa de la mar,
si m'emmenes cap a terra.
Pujaràs dalt de la nau
i estendràs totes les veles.
No pot ésser, el bon patró,
que me n'he d'anar a mes terres.
