La gossa sorda

Colpeja fort

Imprimir canciónEnviar corrección de la canciónEnviar canción nuevafacebooktwitterwhatsapp


Un vell puja una senda del poble a la muntanya,
i la senda dia a dia es fa més curta i més amarga,
respira fort i torna cap a casa.
Ja no queden raboses ni llops,
ni esclatasangs, ni margallons,
ni figueres de pala, ni una trista sargantana.
Un vell puja una senda del poble a la muntanya
i la senda dia a dia es fa més curta i més amarga
respira fort i torna cap a casa.
Ja no veu enamorats pels racons,
ni sibarites del canabis tampoc,
ara estan fent hores extra per pagar-se la hipoteca.
Ja fa temps que no plou,
els caragols ja no pasturen,
i ara que hem de sobreviure
som imprevisibles,
colpeja fort.
Un vell puja una senda trencada i derruïda
i com més camina més renega de la vida,
i blasfema i se'n recorda de la guerra.
Pels camins de pols xeringues i preguntes,
els barrancs es trenquen i els ullals desapareixen
i els marges ploren, les pedres ploren.
Tots els pous s'han farcit de sal
i els diners han canviat de mans
i els marges ploreni els fills se'n van del poble.
Ho hem gastat tot en la sembra
i ara no podem regar,
i ara que hem de sobreviure
som imprevisibles,
Colpeja fort.
Ens mantindrem fidels a aquest poble,
ens mantindrem sempre fidels
al nostre poble.
Garbell del temps
parany a la memòria,
El timó no brota
el desert s'acosta
Colpeja fort companya
Colpeja.


Autor(es): Alejandro Seguí Ruiz, Arnau Giménez Sánchez, Eduardo Torrens Sendra, Joan Marc Perez Girau, José Ramon Nadal Sendra, Pere Joan Pons Cambrils, Salvador Bolufer Sendra

Canciones más vistas de

La gossa sorda en Septiembre