Com abans
Ja no podrà ser mai més tot com abans
Els teus ulls delaten que tot s'ha acabat
El brillar de les pupil•les, poc a poc se t'ha acabat
La rialla dels teus llavis s'ha amagat.
Ja no podrà ser mai més tot com abans
No et podré mirar a la cara sens pensar
Que aquell cos que posseïa a un altre s'ha entregat
Que per altres mans ha estat acariciat.
Ja no podrà ser mai més tot com abans
Ja no et sentiré al llit al meu costat
Ploraré somniant, pensant que encara ets aquí
Tot creient que no és veritat que tu has marxat.
I NO PODRÉ DORMIR, I NO EN SABRÉ SORTIR
TU ERES TOT PER MI I M'HAS DEIXAT
I NO T'OBLIDARÉ, A TU T'ANYORARÉ
T'ESTIMO MALGRAT TOT EL QUÈ HA PASSAT.
Ja no podrà ser mai més tot com abans
L'alegria de sentir-te al meu costat
Tu animaves la rutina del meu interior
Que avui es torna a enfonsar amb el dolor.
Ja no podrà ser mai més tot com abans
No tinc forces sóc de nou aquell covard
Que apartat a un racó et seguirà estimant
Al mirar la teva foto tot cremant.
I NO PODRÉ DORMIR, I NO EN SABRÉ SORTIR
TU ERES TOT PER MI I M'HAS DEIXAT
I NO T'OBLIDARÉ, A TU T'ANYORARÉ
T'ESTIMO MALGRAT TOT EL QUÈ HA PASSAT.
Autor(es): Jordi Santamaria
