Com a casa enlloc

Xesco Boix

Dona’m un recer
on hi pugui estar bé
on hi toqui aquell Sol de tardor.
On molt rarament
senti cap descohort
i on el cel sigui d’un blau molt fort.

Oh ! Que n’és de bo
De tenir un recer per a tu
on molt rarament
senti cap descohort
i on el cel sigui d’un blau molt fort.

Sovint a la nit
miro el cel estrellat
i em pregunto per l’eternitat.
I quan dins del bosc
sento cantar el cu-cut
val la pena per mi haver viscut

Oh ! Que n’és de bo ...