Com dos nens petits
No t’ho he dit mai, però al meu front sempre hi ets tu,
a vegades, et trobo entre els meus somnis,
molt sovint espero, que arribi el moment
de poder sentir a prop els teus llargs cabells.
Si et dic la veritat em moro per parlar-te a cau d’orella,
per tenir les mans, agafades amb les teves,
els meus ulls no poden deixar de mirar-te,
ets la seva droga, es queden perduts.
Oh ioio…
M’agradaria anar a fer una orxata al passeig
i et convidaria al millor restaurant que trobés,
faríem un simpa, fugiríem corrent,
el cor m’explotaria, tu ja me’l fas anar a cent.
Vull aprendre coses noves al teu costat,
res més no m’importa, si tu m’estàs mirant.
Vine amb mi i volem per un cel immens,
et faré mil petons, serem amos del món.
Oh ioio…
Vull llevar-me al matí, i que tu siguis aquí
no fer-te patir, estar amb tu de dia i de nit,
Fer-te carícies, entrellaçant els nostres dits,
vull que tornem a ser com dos nens petits.
Em queden pendents per pagar un parell de deutes
i és que quan no hi ets, jo compleixo condemna;
i si et tinc al davant obtinc la condicional,
ets l’única cosa que em dón forces per seguir endavant.
Saps que amb tu aniria fins al més enllà,
junts fins l’infinit, això tingue-ho clar,
per no perdre’t, t’agafaria la mà
serà la nostra història, i mai acabarà.
Oh ioio…
Vull llevar-me al matí, i que tu siguis aquí
no fer-te patir, estar amb tu de dia i de nit,
Fer-te carícies, entrellaçant els nostres dits,
vull que tornem a ser com dos nens petits.
