Com el foc
Es consumeix, s’apaga, dins de mi la gana,
mil histories entre fums de tabac i marihuana.
Espurna, gas i flama, l’ambient brama a la sala.
Tinc replet el meu cervell ple de cendra, ple de brasa. Ple!
Ple està el cendrer d’instants i moments,
dies i nits, orgasmes, crits. Ple, ple!
Ple de mentides, males rimes,
apagat entre paranys cada volta que tu pires.
Entre la cendra veig el record i ja no pare d’anhelar oblits.
Em pot la pressa, enmig l’essència he vist…
Instants cremats, buidar la cendra i començar de zero.
Instants cremant, ser com el foc que fa reviure el ferro.
Instants cremats, buidar la cendra i començar de zero.
Instants cremant, obrir finestres, respirar, que tot s’ho emporte el vent.
Donem la volta, comencem per aquí, som-hi!
Respirem amb força, obrim nou camí.
Seguim. Seguirem.
Aixequem la nostra flama.
Seguim. Seguirem.
De les derrotes s’aprén, no sempre es guanya.
Foc al meu cervell per cremar noves victòries,
foc, alcem el puny, companys, companyes!
Instants cremats, buidar la cendra i començar de zero.
Instants cremant, ser com el foc que fa reviure el ferro.
Instants cremats, buidar la cendra i començar de zero.
Instants cremant, obrir finestres, respirar, que tot s’ho emporte el vent.
