Com els crancs

Miss Carrussel

Recull les orquídies del vespre dels atzars.
Pentina, una vegada més, les puntes del meu dinar de menú senzill.
Completa el meu secret amb un solstici.
Amb un sospir.
Cotes de senys quan caduquen els paranys.
Els pre-sentiments i les dreceres dels capdavalls.
Pota de cabra. Crinera de cavall.
Un glop d'orxata. Crancs que caminen sempre endavant.
Llenya calenta. Brasa que gela.
Llums que disfressen els canons.
I l'aire. I el vent que venta.
Em vaig acostumar a la teva desmesura,
a la teva manera esquerrana de torçar de boca,
a pensar per dos cada raó,
a buscar espelmes enceses dins la teva mirada.
Em vaig acostumar al canvi de nom de les estacions,
a la direcció que m'adreçava a la teva casa,
al cantó dret del teu llit, al teu respirar fort
mentre somiaves (potser en mi).
Em vaig acostumar a amanyagar-te l'espatlla,
a anar dos passos enrere i a donar-te caliu
a un ritme de quatre a quatre,
a explicar-te tot el què em passava.
Recull les orquídies del vespre dels atzars.
Pentina, una vegada més, les puntes del meu dinar de menú senzill.
Completa el meu secret amb un solstici.
Amb un sospir.