Com el vent del nord
Sé que vius entre fagedes
Plenes d’encís i avantpassats
Que no canvies la terra
Per un despull d’eternitat
Com el sol torna al maig
De vegades puc veure’t i ets com de veritat
Com l’ocell planejant
Per damunt les onades i les catedrals
Prima com una lluerna
I ferma com el vent del nord
Potser ets un foc que no crema
Però amb tu no tinc mai fred al cor
Que tinguis sort allà on siguis
Dracs i follets al teu costat
Viu el teu món de prodigis
I pensa en mi de tant en tant
