Comença a viure
Sempre escoltes els teus crits
Només vols que et facin cas
Però t'adones que sola estàs.
Però de sobte estàs veient
Que potser és una visió
Que tot pot ser un engany
I ser tu el més estrany
Ara que la lluna està brillant
I t'acarona la mirada
Ara que la fosca nit se'n va
I et deixa veure la llum de l'alba
I comença a viure.
I ara que et té el cor robat
I has baixat tota la guàrdia
El tens dintre el teu cap
I ara fuig del teu costat
Però és que potser és el millor
Ara pots desplegar veles
Les teves ales alcen vol
De la teva vida tens el control.
Ara que la lluna està brillant
I t'acarona la mirada
Ara que la fosca nit se'n va
I et deixa veure la llum de l'alba
I comença a viure.
Autor(es): Mercè Subirachs
