Com és que veig
Com és que veig,
ombres al meu voltant,
que em recorden com era abans
que fos un trosset del cor.
Sota d'un cos calent i que em diu tot fent
adéu amb el pit.
Però tu no ho saps,
jo ja no t'ho puc dir
no hi ha ningú al davant
ni moments com els d'ahir.
Tot lo nostre és així, sense cap raó
sense cap sentit.
Sols, en una illa, d'onades que porten mitja vida
plena d'enganys, plens d'amor.
Sols entre vidres, no deixen veure com et miren
plena d'enganys, plens d'amor.
Se que al meu costat
tinc la línia oberta per trucar, per parlar,
sentir paraules buides i demà
no sé si vindràs
manquen tres-cents dies pel fracàs
No sé si vindràs ...
