Com ets
Molts cops et queixes i dius
que no saps cap on vas,
et sents perduda
enmig de la por que generes,
moltes vegades fereixes
a aquells qui tens a prop,
com si enfonsar-te sola no fos prou.
Algunes persones
diuen que no saben on van,
S'ofeguen enmig dels seus plors.
És la manera de viure,
que sempre has practicat,
Com si no pogués
haver-hi res més dins teu,
que no comporti el dolor.
Per molt que vulguis
no podràs trobar
la pau que dius que busques.
Per molt que ho intentis
no podràs amagar
tot el que et fa ser com ets,
tot el que fa que t'estimi,
tot el que fa que t'odiï.
