Com fa tants anys

Santi Vendrell

Tu volies fugir del seu costat
em vas dir que la vida no era un pecat
que volies sentir-la que volies ser lliure
per retrobar la veritat

Saps que ahir vaig sentir
com xiulava un ocell al meu balcó
de bon mati.
Sembla estrany tan senzill que és viure com ell
i ens em de perdre en un món absurd
com fa tants anys.

Fes-me cas i no et deixis vèncer per tot
que el temps et faci oblidar
però no oblidis mai que la vida és un llibre
de paraules gastades
de llibres sense fulls.

No sabia que dir-te del teu enyor
molts cops tens que triar i o saps anar enlloc
però triïs el que triïs no miris mai enrere
doncs sé que això fa plorar.