Com fa tothom
Un dia ets petit i vas a cole i tothom tothom et diu:
qué voldràs ser de gran, qué voldràs fer?
I van passant els anys com qui veu mosques al seu voltant,
volant volant. I trobes un amor petit i aprens de llit.
Però a tant tendra edat l'amor s'enreda com l'heura fresca
fins als terrats i després s'asseca; i veus els inferns cremar.
Qué ens ha passat?
Al mig de tot aixó et donen feina en un lloc millor i dius que sí
com fa tothom: et compensen amb diners tot el teu temps.
I veus els teus companys fent hores extres i criticant com
serps que es mengen un gripau
Sempre deixen el calaix molt ben tancat
I així ja tens dos fills, una família, i de tant en tant sopeu tots
junts com fa tothom. I tens la sensació de ser un estrany.
Al posar-te al llit tindries sexe brut i real, domant les bèsties
com fa tothom. Però sempre és massa tard i esteu cansats.
Al veure què et fas gran els fills comenten mig d'amagat:
"el papa perd mobilitat" i et busquen una llar, com fa tothom.
Donant un tomb pel lloc de cop t'agafa un mal horrorós al
mig del pit, prop del teu cor. I pensen jo no em vull, jo no
em vull morir com fa tothom.
