Com l'oli
Vénen,
urpes esmolades
amb bastiments esgarrant el cel.
Vénen,
cares amples,
grans somriures per un feix de bitllets.
I el silenci és la llei,
i la llei és silenci.
De mentres hi ha quatre
que cada cop guanyen més.
Per damunt la terra
la gran taca de ciment
a tota costa s'esté,
com l'oli.
Vénen
amb les màquines
per plantar soques sense arrel.
Han fet un privilegi inabastable
allò que és un dret.
És l'enderroc de la memòria
l'enderroc de l'entenimen.
Aquesta és la triste història
dún expoli sense precedents,
de la memòria, de la terra.
Quan s'òbrigen els ulls
i es vegi tot allò el que han fet
serà massa tard per a tirar enrera.
