Com passa el temps

Miquel del Roig

De tant en tant agrada amb els companys de colla
reviure la infantesa tornant-la a recordar,
quan ens feien a escola copiar bé la consigna,
saber l'enciclopèdia, escriure en castellà,
resar el mes de Maria, aprendre la doctrina,
anar a missa el diumenge o bé parar la mà.

Com passa el temps, com passa el temps amics!
De vàter i vacances no tothom en tenia,
la gent a la botiga tenia de fiar,
la dona anava amb bata o amb una falda llarga,
el capellà amb sotana, el lladregot amb por,
el mariner amb pedaços, el llaurador amb lo matxo,
l'enterramorts amb carro i els trens amb carbó.

Com passa el temps, com passa el temps amics!
Enyoro d'allavontes les portes sense balda,
les tradicions perdudes de la festa major,
quan els veïns sortien a prendre la fresqueta
fora al brancal de casa els capvespres d'estiu,
quan festes i diumenges per la tarda s'omplien
tots els cafès, cinemes, bars i camps de futbol
i quan em pareixia un any tota una vida
i la vida tan llarga que no veia el final.

Com passa el temps, com passa el temps amics!