Com runa, com sorra

Maria Pilar

Com runa,
com sorra
l'amor que ens unia,
s'engruna,
s'esborra.

Per què dissimules
amb un bell parlar?
l'amor ver és nostre
amb la llum del rostre
i el gest de la mà.

No em fa cap recança
que em diguis "adéu",
l'amor quan es cansa
és trist com la pluja,
és fang dins la neu.

Si un dia em pregunten
perquè ens vam deixar,
diré, "qui no plora
no tem ni s'enyora,
no sap estimar"

Com runa,
com sorra
l'amor que ens unia
s'engruna,
s'esborra.