Com sempre fem
Ja fa temps que em ronda i no sé pas
I ja no goso ni mirar de reüll enrere no fos cas
que em tornés a enxampar el forat
I ja sé que si m'atrapa
et trobaré com sempre fas, al meu costat.
No és que no agraeixi el teu amor, el necessito
però has d'entendre que em fa por
altra vegada entrebancar-me amb el forat
On la realitat se'm vela
i on sovint em costa esforçós respirar
Mires endavant i d'amagat del teu somriure
em dius "estic bé" però no m'ho crec perquè ja sé
que tens aprop el teu forat
I ja saps que si t'arramba
em trobaràs com sempre faig, al teu costat
Tot i que amb el pas del temps he après
que al teu forat no hi tinc accés
que és diferent del meu, que no puc ajudar-te si no hi ets
Perquè la foscor t'envolta
i els teus ulls petits no hi veuen res de res
Potser el fet de ser menut, qui sap
fa que sovint com un sotrac, se li presenti
de visita emprenyadora el seu forat
I ja sap que si l'aferra
ens trobarà com sempre fem, al seu costat
No és una visita massa llarga, és un compàs,
però no hi fa res perquè li amarga
l'estoneta que passava i tot el pes
de l'angoixa se l'empassa
i no li passa la recança ni amb un bes
Sembla mala bava però no ho és
és que fa estona que ha ensumat que ja ha posat
sense voler el peu esquerre en el forat
I ja sap que si s'hi enfonsa
ens trobarà com sempre hem fet, al seu costat
Però com que és tossuda estic segur
que només ella pot enfotre's del forat
i pot tapar-lo amb les paraules que no sap
tot dient:
Laira rara rara ra ra rai larararaira…
