Com si res
Sense tu obriré la finestra
i buscaré tot allò que no tinc,
cada nit cremaré els meus silencis,
vull sentir tot allò que no sé.
Obriré poc a poc cada carta
i pintaré cada pàgina en blanc
i després me n’aniré de casa,
vull saber on és la teva presó...
Desitjaré el teu cos efímer com els núvols
i els escrits tan extrems que ara només són fum.
Només em quedarà segrestar la mirada
dels teus ulls tan glaçats sota un vidre entelat.
I potser perdré tota esperança
de tocar els teus llavis tan freds,
però demà esborraré l’enyorança
i tornaré pels camins més llunyans.
Creuaré com si res aquella porta de ferro,
seguiré sense tu, com si fossis aquí.
M’enduré el teu record al fons de les butxaques,
t’agafaré les mans mentre escric el teu nom.
Autor(es): Trenkaband
