Com una pedra del camí

Rocky Muntanyola

Abans d'ahir encara eres molt rica
I llençaves la "calderilla" als pobres
No és veritat?
N'hi havia que et deien: "Vés amb compte, maca
Un dia pots caure" i tu te'n reies
sempre
Miraves tothom per sobre l'espatlla
I passaves de llarg dels que veies caiguts;
Ara ja no parles tan fort
Ara ja no rius com abans
Ets tu qui ha caigut ara i no ho saps resistir...

Digues que sí, digues que sí
Que t'agrada viure al carrer
Com un gos vagabund
Com una pedra del camí...

Vas anar als millors col·legis de monges
Peró allà només vas aprendre a
Resar el rosari
Eres una senyoreta de casa bona
No sabies què és viure al carrer
Ara ja ho saps
Tu no volies saber res dels que no fossin
De la teva classe; ara hauràs de parlar-hi
Fins i tot per demanar algun favor
Amb els que tampoc no tenen sostre
Quan entris en el buit dels seus ulls
sabràs que ja no pots triar-te els veïns...

Digues que sí, digues que sí
Que t'agrada viure al carrer
Com un gos vagabund
Com una pedra del camí...

Princesa caiguda en el suburbi
Avui és festa, tothom està content
A casa seva
Tant que et diverties abans voltada
Pertot arreu d'aduladors
sempre
Mira, en Jaumot t'està cridant
Vés-hi, si més no, tindràs lloc aquesta nit
Si no tens res tampoc no pots perdre res
Ara els invisible i no tens ni secrets
Mentre camines pels carrers, buscant un lloc per dormir...