Com un gos abandonat

Els Garlic

Ara que hi penso ja fa temps que m’has deixat,
però com mai em desperto no sé ni si ets al meu costat.
No sé que imagines, ni si ets capaç de discernir
que érem dos cossos formant part d’un sol destí.

I ara què?, tu morta en vida estàs a casa esperant
que et passi alguna cosa estranya i que et faci despertar.
Deixa alguna porta oberta no fos cas que decidís
dibuixar de matinada el teu cos nu sense cap més permís.

Ara que hi penso ja fa temps que t’he oblidat.
Quasi no me’n recordo que era com un gos lligat.
No sé si em recordes, ni si ets capaç de pensar en mi;
de dir-te que ara segur que ets molt més feliç.

I ara què?, tu morta en vida estàs a casa esperant
que et passi alguna cosa estranya i que et faci despertar.
Deixa alguna porta oberta no fos cas que decidís
dibuixar de matinada el teu cos nu sense cap més permís.

Com un gos abandonat, una joguina adolescent,
com un tros de paper en blanc
que fa por perquè diu més que res.
Molt més que res, molt més que res, molt més que res.