Com un isard
els dies d'innocència de la infància queden lluny,
però encara em sento un nen veient sortir el sol del juny
quan la vida era un joc ininterromput,
no sé dir-te el com ni en quin punt va canviar tot.
els matins de futbol van passar a nits de rap,
batalles a les fosques a Girona quant temps fa?
d'aquells primers grups, les velles rivalitats,
quan la pregunta era kalawao o skaldats
i aquell primer peta creu-me no podré oblidar-ho,
entre la tos, el riure i la cara d'en Canyu
les barraques del port, tajes de perdre el nord,
i aquelles nits al carreró de platja d'aro.
i amb la family de palafrú,
quan sonava reggae i dancehall a la rave de begur,
els musics de l'exercit estaven fent punk,
era questió de temps que acabéssim junts.
aixó ve del cor pels amics de sempre
pels que hem crescut junts, aprenent a aprendre
pel foc, la màgia, la vida i la cendra,
per tots els que voldria però no puc veure
per tot el que et diria però no et puc veure,
donaria el que fos per tenir-te i seure
prop de l'abisme, saltant els murs i amb l'aire pur,
lliures, fluir com l'aigua fresca
estuve en otras ciudades, mucha gente conocí
cada una fue especial a su manera
pero la fuente en la que crecí y de la que yo bebí son mis colegas
hermanos salidos de una misma matriz
cada uno de ellos es un ramal de la raíz
y esa marca que se ve, en mi tronco por pulir
es el amigo que se fué, inborrable cicatriz.
hoy levanto los brazos y te busco en el cielo
y te lo digp desde abajo, "dame fuerza compañero"
cuidaros unos a otros, no viváis con rábia,
esa palabra fluye en mi como la savia.
porque la amistad no es buscar compañía
bajo el pacto de una compartida cobardía
prefiero tu risa tonta y, luego, tu bronca
que hallarme en la marabunta de poca monta.
pa' mi gente mucho amor, ellos saben quiénes son
de la trinchera del dolor, los que bailan este son
y cuantos recuerdos que me surgen
pensando en esas noches de verano que te abducen
bajo las estrellas botellón i las guitarras
marcándome unos raps a las tantas con la papa
esperando despierto a nuestro amigo el sol
rodeado de los míos, sintiendo su calor.
y crecimos entre el humo y la risa sin prisa por llegar
a este mundo real adquiriendo conciencia
y poco a poco la inocencia iba quedando atrás
cuestionando el por qué, soñando con volar
salir de este nido para no volver jamás
pero aqui pasa el tiempo, me sopla el mismo viento
vindo las mismas gaviotas y me falta algo importante
yo quisiera saber dónde encontrarte
aixó ve del cor pels amics de sempre
pels que hem crescut junts, aprenent a aprendre
pel foc, la màgia, la vida i la cendra,
per tots els que voldria però no puc veure
per tot el que et diria però no et puc veure,
donaria el que fos per tenir-te i seure
prop de l'abisme, saltant els murs i amb l'aire pur,
lliures, fluir com l'aigua fresca
