Conseqüències

Carles Enguix

Si tanques els ulls somiaràs amb mi.
També amb la ciutat que no vols per a tu.
Immenses artèries de follia i embulls
que es perden molt lluny entre edificis muts.
Ulls que et vigilen, sinistres albellons
que et controlen l'existència per tots els cantons.
Conseqüències d'aquest món construït des de la por.

Si vas cap al nord, t'espera el silenci.
Si vas cap al sud, el múscul somort.
Si baixes al centre, brunzir d'abelles.
Si busques consol, els meus llavis i ei cor.
Confosos sorolls, enigmàtiques veus.
Inexplicables mots, laberint de peus.
Conseqüències d'aquest món perdut a l'univers.

Travessa la línia, supera el malson.
Deixa't portar, oblida l'opressió.
Se senten els crits de tota la gent
que busca confort, i alcen la veu.
La sirena guaita, el delicte es perd.
La veu de metralla busca recer.
Conseqüències d'aquest món que ha perdut l'alè.

L'ull que vigila no sap on mirar,
per molt que busca, no sap que trobarà.
S'omple l'avinguda de passos impacients,
reclamen espai, els carrers són seus.
Es tanquen les portes, és el seu dret,
per elles mai no entra el jou i el fuet.
Conseqüències d'aquest món,
no vull viure com un serf.