Consumir-nos
Sabíem que era possible, pensàvem que passaria i no ho vam voler evitar,
plenàvem de llaços i envoltoris, l'angoixa que ens portava a comprar sense parar.
Fóra per Nadal o aniversaris, en targeta o efectiu, empaquetat per a regal,
no buscàvem raons tan sols ofertes, no volíem res que no fóra comprat.
No déiem mai prou, mai era massa, anàvem de turisme al centre comercial,
marketing publicitari com a norma, la classe d'història la patrocinava Nike.
Vàrem emplenar la biblioteca amb catàlegs de moda de la marca més "guai",
també vam decidir posar en venda al cunyat i la sogra, l'odi i l'amistat.
Tot era magnífic i de plàstic, fins que un bon dia se'n va anar de les mans,
a l'esquena un gran codi de barres, l'únic que és lliure és el mercat.
Tota la raça humana col·lapsada, com una supernova a punt de rebentar,
va quedar reduïda a deixalles esperant impassible eixe gran final.
I ara quan mire per la finestra veig tones de merda sobre un llit d'asfalt,
desídia de governs i grans empreses, tot un planeta empaquetat per a regal.
Pels núvols la llum ja no penetra, tot és silenci, pudor i soledat,
de vida ja sols queda una espurneta: un cartell lluminós que em desitja "bon Nadal".
