Conte medieval

Esquirols

Temps era temps hi havia
en un poblat medieval
un baró de mala jeia
que a tothom volia mal

Amb carrossa d'or i plata
passejava tot superb
pel seu regne que moria
d'esquifit i famolenc

Xics i grans mig morts de gana
li sortien al seu pas
demanant-li amb ulls plorosos
que tingués d'ells pietat

Però ell somreia, i burleta,
els cridava amb veu de tro
A pencar males abelles
necessito molt més or

Els diumenges a la tarda
organitzava un gran joc
vilatans vinga a la festa
a la festa de la mort

I setze joves per banda
amb espases i garrots
a fer d'escacs a la plaça
i que guanyin els més forts

Xics i grans mig morts de pena
li sortien al seu pas
demanant-li amb ulls plorosos
que tingués d'ells pietat

A jugar vatua l'olla
que a mi m'agrada aquest joc

Un joglar passà pel poble
avançada la tardor
que amb senzilla veu cantava
I així deia la cançó

Ai del poble Ai de la vila
que té un lladre per senyor
si vol pau que sigui justa
l'haurà de guanyar amb suor

Xics i grans se l'escoltaven
li donaven la raó
els naixia l'esperança
van anar a trobar al baró
però ell somreia, i burleta,
els cridava amb veu de tro
us faré tallar una orella
si escolteu al trobador

Els vilatans es negaren
a pagar més els tributs
a palau armats anaren
i parlaren sense embuts

No et volem per baró nostre
No et volem ves-te'n d'aquí
Que si et quedes ai de tu
A la forca has de morir

Xics i grans tots a la una
Li cantaven la cançó
Ai del poble Ai de la vila
que té un lladre per senyor
i ell callava i de ràbia
se li corsecava el cor

Mentre el poble repetia
La cançó del trobador

Ai del poble Ai de la vila
que té un lladre per senyor
si vol pau que sigui justa
l'haurà de guanyar amb suor