Contraban
Eren un pare i tres fills
d'un lloc aprop de Bellvís,
ara tot ple de rancúnia,
que van tindre que marxar,
tips de creus en lo sembrat.
Eren dies de postguerra.
No tenien propietat,
tots els ho havien pres
per dar-ho a un falangista.
Per poder anar tirant,
anaven fent contraban
entre Lleida i Andorra.
Mitges, oli i tabac,
ho duien tot en un sac
ben lligat a l'esquena.
Viatjaven sempre a peu,
com si fossin un romeu
que aumón no té cabuda.
El pare duia un fusell
amb la falç i el martell
pintats a la culata.
Els fills un mirar encès,
ombra llarga d'uns xiprers
seguint-los nit i dia.
Coves, passos i Civils,
garses, nervis i conills:
"Mentre el cel sigui allà dalt,
impàvid com un punyal,
plantarem cara a la vida!"
Prop d'Organyà
es perd el relat.
Només un sac
s'hi va trobar,
ple de tabac,
vora dos morts
uniformats,
verds i empaitats.
Per poguer anar tirant,
anaven fent contraban
entre Lleida i Andorra.
Autor(es): Xavier Baró
