
Copenhague
Ell corria, a caminar no el van ensenyar
guiat per les llums pàlides
ella escapa de miratges i hores de més
aeroport, uns que venen, i altres se'n van
Igual que Alícia a la ciutat
El coratge per marxar
la por arribar
Pluja en el canal, la corrent ensenya
el camí cap al mar
ara que tots dormen
Deixar-se portar, dius que sona massa bé
jugar a l'atzar
mai no saber on podries acabar
o començar
Un instant mentre tots els turistes se'n van
un tren de matinada
que va dibuixar
la frontera entre sempre o mai més
Pluja en el canal, la corrent ensenya
el camí cap al mar
ara que tots dormen ja!
Deixar-se portar, dius que sona massa bé
jugar a l'atzar
mai no saber on podries acabar
o començar
Ella dorm després del vendaval
No es va llevar la roba.
Somiant amb despertar
Ella en altre temps i en altre lloc
Deixar-se portar, dius que sona massa bé
jugar a l'atzar
mai no saber on podries acabar
o començar
Autor(es): Juan Pedro Martín