Cor de fil
La necessitat ens porta a situacions estranyes,
Que es veuen agreujades per les nostres pors.
Potser sóc jo que m'enganyo,
Potser són les teves accions
que em fan sentir-te a prop.
Per això,
encara no he entès bé
per què vols marxar tan lluny
com si jo no fos res.
I jo,
intento amagar
tot allò que tu em pots prendre
per què no em quedi un buit que cremi.
Ets una part de mi
i no puc permetre'm maltractar-te,
però tinc un cor de fil que s'estreny cada cop que l'estires.
Encara no he entès bé
per què vols marxar tan lluny
com si jo no fos res.
No sé com afrontar els conflictes
que comporten les dependències
que despertes en mi.
Es difícil saltar per sobre
dels obstacles que m'envies.
No interpreto els senyals més simples
que m'expliquen
tot allò que tu
pots arribar a desitjar
on és molt probable
que em quedi fora sempre.
