Cor eskanyolit
Defora el fang i el color...
Sembla que el món giri a cada cantó
Ma mare crida des del balcó
S'anar-se'n d'un home la fa patir del cor
Mon pare es gira, cabells xops
La pluja caia cada pic més fort
A dins els seus ulls brillava la por
Qui va dir aquell dia que el veia l'últim cop
Deu mil anys el va esperar
Tan sols una xispa de foc
Que pot obrir velles passions
Potser ha tornat
I jo no hi era i això
l'ha empipat i prou
tant l'he enyorat...
tot se m'escapa de les mans
jo ja no sé si es mort... i la sort
la crida des de dins, el cor escanyolit
i fa esquivar a llàgrima viva
... la soledat...
