Cor d'illot
Sa lluna és de mentida, fugaç es temporal;
es jove mariner s'allunya des fondal.
Fortuna des d'un far l'emmena fins as port;
la mar cau des del cel, ell sent s'atzur as cos.
Pouat de dins s'avenç, esberla des destí,
arriba a sa taverna, el mou un rar desig;
sa sort des daus, s'atzar, tot juga as seu favor:
es saxo noctàmbul, sa petja de s'enyor.
Potser són es estels, potser des vi s'embruix,
amb sa pell de Fortuna des guanys es fa un garbuix.
Censals d'una facècia, desficis d'una nit,
conjuren l'impossible: s'etern frec fit a fit.
Confosos pes matí, caminen fins la mar;
esquerden sa clepsidra, no es volen separar.
Avui han retrobat sa seva llibertat:
trencar-se en es esculls, renéixer sense por,
jugar-s'ho tot, guanyar, sentir que tot fa olor,
cridar cançons as vent, fugir de s'escamot,
tenir as pit un cor d'illot.
Autor(es): Jaume Gomila,Albert Algans
