Cor meu

Franca Masu

Quan sola caminant pel bosc
a un punt t'aturaràs malenconiosa,
la carícia del vent entre les fulles
per a mi te dirà:
«Cor meu, cor meu!»

Quan, davallant lo sol a la marina,
les muntanyes se tinyin de violeta
i al cor te pesa una secreta pena,
lo sospir de la mar te diu:
«Cor meu, cor meu!»

Quan seuràs pensarosa a prop del foc
i del meu somni no hi haurà que cendra,
dolça una veu vestida de silenci
al tou cor picarà: «Cor meu, cor meu!»