Corre el temps
no sé quants cops m'hauré llevat de la cadira,
tants dies per aquí i tu sense venir.
buscant llençols mirant si et trobo al meu llit
no hi ha cap tren a la via on jo t'espero.
sempre buscant el que em porta el nou dia
sense triar el camí que he de seguir
per trobar-te tota sola per a mi
batega el cor ple de la teva vida.
i qui sóc jo avui, per demanar-te
omplir-me de calor al teu costat.
i qui sóc jo aquí per obligar-te
a venir amb mi a cremar el teu passat.
tantes vegades has passat tant a prop meu
sense saber quin camí triar
m'he assegut a la cadira a esperar-te
que sortís la lluna tot de cop.
sempre somiant trencant-se el cor de sobte
al carrer ja es veu el sol sortint
em quedo quiet una estona per sentir
com hi ha algú que arrenca el plor de nou.
sempre pensant paraules oblidades
que ja no tornaran a veure mai la llum,
sempre assegut a la cadira,
veient com corre el temps.
i qui sóc jo avui per somiar-te,
que amb la mirada alçada no cauràs,
i qui sóc jo aquí per estimar-te
si cada nit a l'ombra no em veuràs.
i qui sóc jo avui, per demanar-te...
