Corsaris
Una illa deserta que espera es saqueig violent des corsaris,
focs encesos a totes ses torres de vigilància,
però mai cap barca arriba dels llunyans territoris,
cossos presos des silenci de sa barbàrie.
Tu i jo parlam es mateix silenci.
Dunes plenes de copinyes copinyes plenes d’arena de duna,
escuma pintada a sa roca tota vigilància és poca
quan s’espera es subtil trepig quan ja no queda vi,
quan s’esqueixa es casc a proa,
quan assumim tot es risc.
