Coses de la providència
És un matí especial d’un diumenge com cal
Es vesteix elegant per anar a passejar dins la gran ciutat
I quan va caminant veu que no té les claus
I decideix tornar, per sort és al costat, la serventa l’obrirà
Però tot sembla tan normal fins que, al trucar,
obre la porta un senyor vestit com ell, que no ha vist mai abans
i no enten res, no sap qui és…
Queda ben trastocat, deu ser un malentès
Vol fer entendre al vell que aquí es on viu ell, però el vell no enten res
Diu que si vol passar, que es quedi a dinar
i veu del tot sorprès que els mobles són els seus, que tot allò és seu!
Ell vol demostrar que diu només veritats
que no s’ho inventa, tot és tan surreal i estrany com no ha vist mai abans
i no enten res, no sap on és…
L’avi desconcertat pregunta si és ell
Un d’aquells pretendents que es volen casar amb la filla gran
Ell diu que no en sap res, que ja és suficient
no és més que un malson, que ja n’hi ha prou, ja n’ha tingut prou
Però de sobte l’enlluerna la claror de la bellesa
És la dona més preciosa que ha vist mai abans
que mai veurà, i no enten res…
Pensa en el seu passat i el veu tan llunyà
Sap que s’ha enamorat, que res tornarà a ser com abans
Ara seuen tots a taula celebrant la benentesa
És la història més preciosa que han vist mai, que mai veuran
i no entenen res, però els hi fa el pes
Autor(es): Jordi Lanuza
