Créixer, sobreviure o morir
Què més puc escriure que no soni a passió victimista?
M'he buscat la meva sort i al final quedo jo
I de viure n'aprenc o no en sé? Veuré mai la sortida?
1000 cançons, no serveixen de res i avui canto sol
Sento que no em queden pas hores ni mots per dir el què vull dir-te
Ara creixo amb la por de no veure't mai més vora meu
I em repeteixo a cada vers, cada cançó diu el mateix: t'enyoro
I com sempre, el que més pesa és el que no he sabut fer
I no pensar en què se sent és l'únic que maquilla la sensació que ho faig tot malament,
però sé que en tot moment és un canvi el que fa falta per saltar a camp obert i estar bé
I amb el temps, el fred de l'absència se m'enganxa a la pell
i les línies ara marquen que el destí, sigui o no sigui, va gravar-me el teu nom als palmells
I ara què toca? Paga o no la pena buscar un nou lloc a la vida?
El camí trepitjat és l'error o l'error fou caminar?
A cada ombra que veig li faig llum i m'enlluerna la imatge del passat compartit
I no acabo de sentir-me prou lliure ni fort per recórrer les milles que separen, com sempre,
els bocins del meu cor partidor del teu cor partit
I amb el què quedi de records escrits en l'aire
menjaré durant temps fins que un fracàs tapi aquesta buidor
No puc ni vull estar amb tu si no sé cuidar-te
i aprendre'n ens està costant patir:
créixer, sobreviure o morir
Créixer, sobreviure o morir
Què més puc escriure que no soni a passió victimista?
M'he buscat la meva sort i al final quedo jo
I de viure n'aprenc o no en sé? Veuré mai la sortida?
1000 cançons dient sempre el mateix i avui canto sol
