Crit

Esteve de Franc

Un crit s'ofega en un lament
Un home es perd en el desert
En el temps dels temps que vivim

Amb els ulls sense color
Amb les mans sense calor
En el temps dels temps que vivim

No hi ha més temps per mentides
No hi ha més temps per fugir
Només hi ha temps per ser lliure
Només hi ha temps
En el temps dels temps que vivim

Com l'ocell que no vindrà
Com la flor que es marcirà
En el temps dels temps que vivim

Si la vida és un intent
Si la mort ens és present
En el temps dels temps que vivim

Quan la serp té la pell d'or
Quan la bèstia no ens fa por
En el temps dels temps que vivim

No tinc més temps per a mentides
No tinc més temps per fugir
Només tinc temps per ser lliure
Només tinc temps
En el temps dels temps que vivim