Crits als carrers
Hem sentit parlar de lluites als carrers,
sempre ens van dir que allò eren altres temps,
lluites de classe, patronal i obrers, crits als carrers,
crits que fèieu quan no es podia alçar la veu,
paisatge gris a mida del poder,
sempre ens havien dit que tot allò eren altres temps.
Hem crescut amb allò que ens vau regalar,
front als diners: escola i igualtat.
L'autèntica revolució, als quaderns vau començar.
Hem cregut que aquesta lluita havia acabat,
que els drets guanyats mai es podrien tombar.
Tornem enrere, a temps passats.
Heu tornat a eixir al carrer, i heu tornat a cridar al nostre costat,
hem juntat les nostres veus i hem aprés dels vostres punys a seguir lluitant.
I als vostres ulls la història esborra paraules que vau guanyar,
que als nostres han de despertar.
Que els vostres crits ens donen força, que no callem derrotats,
lluitem pel que ens heu regalat.
Hem sentit parlar de lluites als carrers,
sempre ens van dir que allò eren altres temps,
i aquells que els enyoraven per fi han tornat al poder.
La igualtat per al qui la puga pagar.
Els hospitals, als amics regalats,
treballadors sense treball.
Heu tornat a eixir al carrer, heu tornat a cridar al nostre costat,
hem juntat les nostres veus i hem après dels vostres punys a seguir lluitant.
I als vostres ulls la història esborra paraules que vau guanyar,
que als nostres han de despertar.
Que els vostres crits ens donen força, que no callem derrotats,
lluitem pel que ens heu regalat.
