Daltabaix

La Porta dels Somnis

És des d'aquelles notes desarrenglerades
d'aquesta boca que em commou
que tan m'agrada
d'aquesta forma d'escoltar
que tan m'espanta
i tan bé em fa a la vegada
que visc en un mar de desfici en somiar-te
voldria ser capaç de deixar de mirar-te...

Que ja no sé ni on sóc
arribes tu i ho trenques tot
estoicament, però tot
i això és un daltabaix
això ets tu
el meu daltabaix

I és des de com creix la claror tan inapreciable
que caic estrepitosament sense adonar-me
que m'he sorprès imaginant, en vol erràtic
desvetllant el teu misteri
probablement estic idealitzant-te massa
però a poc a poc m'he anat perdent en admirar-te

No has deixat res al mateix lloc
i ja no sé ni on sóc
arribes tu i ho trenques tot
estoicament, però tot
i això és un daltabaix
això ets tu
el meu daltabaix

per dir-t'ho delicadament
et veig feliç i no em cal res
seré covard però avui et reconec
que els camarades sonats hi veuen abans i més...