Dançó i curranta
Amics meus, és el moment
que el cos m'ho demana,
d'encetar una dansa.
No sé què em passa,
torno a sentir el pessigolleig
que em recorre tot el cos
i no puc deixar de ballar.
Ballant, sols així m'esbravo,
ballant, m'esbravo ballant.
És quan ballo
que el meu cap reposa;
amb el ball
se'n van els fantasmes,
ja no hi ha aquell neguit,
ni aquella ànsia que ofega.
És com un foc
que em recorre les venes.
Des de que em van
fer marxar de casa,
sense els camps,
les terres i el poble,
sense els amics, la gent...
se m'ha acabat la vida;
si és que era allò
tot el que jo tenia.
Des d'aleshores
que no he fet mai més res de bo,
tinc el cap ple de cabòries
és com si hagués perdut el nord.
Ballant, sols així m'esbravo,
ballant, m'esbravo ballant.
Mira, mira la força de la dansa,
dansa de Tiurana
que la pot ballar tothom,
la pot ballar tothom.
Autor(es): Jaume Arnella,Paco Pi
