Dansa final

Miquel Àngel Tena

Vull resumir què és ser feliç:

menjar, dormir, assaborir el paisatge
i jeure amb dona d'or en llit ben llis,

passar pel món sense pagar peatge.

Jo ja en tinc prou: m'ho dic quan parlo
amb mi,
davant l'espill de plata renegrida,
el ventre ple, als dits el vi més fi,
imaginant mullers de molta mida.

(Però no és cert. Llegiu, si no, aquest vers)

L'he fet potser perquè el necessitava,
com l'aigua al mar, com l'òliba la nit.

Per ser feliç cal, doncs, ser ben pervers,
foragitar del rostre moc i bava,
no reflectir en paper el propi neguit.)