Dards de plata
Les paraules
eren com dards de plata
amb diana al cor
el meu silenci era com marbre
i una vida nova em feia por
m'ofegaven
els somnis ja marcits
sobre el teu cos
mentires foradades
amb una amnèsia estranya
que immunitzà el dolor
jo sabia que aquell dia acabava tot
mancava l'aire
d'aquelles nits imaginant l'agost
amb mars urgents i onades
dins un bes tan ample
que omplia tot el cos
l'enyorança
jugava a crear dubtes entre els dos
mirades perdudes buscant excuses
saltant les trampes
que ens parava l'enyor
jo sabia que aquell dia acabava tot
m'estimaves
feixugament i amb sorra als genolls
aliada amb la melancolia
però tu sabies que aquells dia acabava tot
sabies que aquell dia
acabava tot.
Autor(es): Jordi Gasión
