Darrera el glaç

Santi Vendrell

Saps quan ve la tardor
a cops em fa por
de tornar-te a veure.
Saps no ha canviat pas res
sóc un xic més vell
i ric d'experiència.

Però el temps que ha anat passant
amb un borrall de fang
i un xic d'alegrança
fan que aquell primer petó
la primera il.lusió
guardis sempre amb recança.

No li podré dir mai
que darrera el glaç, jo me l'estimava.
Quan a cops m'hauré repetit
no em puc consentir tornar a estimar-la.

Deu ser el temps
els seus ulls i el silenci
fan que recordi a instants
un amor
primer amor impossible
saps que m'agrada somnia'l.

Saps després de molts anys
potser és millor així
i fer del somni engrunes.
No tindríem cap dret
a estripar l'encant
de les aventures.

I un bocí del meu cor
restarà al record
de les lleus ferides
no tindrem cap lligam
talment com els infants
de les breus sortides.