Darrere del Vent
T’espio per un forat que he trobat al confí d’un gran bosc
En home t’has transformat i ara vols trobar-me
Com un eclipsi lunar, la foscor és un amagatall suau
Les feres són de paper i es desfan en l’aigua
Ningú sap quin déu ets tu
Et vull tenir potser puc
Corro darrere del vent; remolins amb aroma de sal
I si et capbusses amb mi brillarà la platja
Ningú sap quin déu ets tu
Et vull tenir potser puc
Com un mirall sota el cel, el teu rostre és un oceà immens
I en la suau brisa del mar, sento que et puc abraçar
Autor(es): Carlos Montfort,Gina Margarit
