David vs Goliath
A mí Déu em digué,
Que dividira masses i sé,
Que el camí serà llarg, si el perill sap amarg
Baix lo cel estrelat m'alçaré
Ton destí tindrà fi, boig per l'orí
Que traguí i amb l'odi que em manté
Ja no tem son alé-tots saben ací
Que formes part de mí, Betzabeh...
Trenca el meu mur, colpeja'm dur...
Clava'm ben ferm en la creu
És un joc ple de sombres i llums,
I el meu ànim gelat com la neu
No sóc un clon, ni ixc en Rolling Stone's,
Ni me venc pa' entrar a l'Eliseu...
Ni li netege el sable a ningú...
Ya només puc dir que sóc el Blüe.
Molt de temps fa que em robaren la inocència
Açò que veus és només la conseqüència,
No sóc qui creus per inèrcia, eh...
València és foc i violència,
Molts van de rockstar, jo sóc un pornstar,
Em folle tota esta herència
M'envolta la dolça ignorància, pero...
A la veritat no es renúncia (asplaet)
No seré fill de Caín, ni tampoc del seu clan,
Em diuen David...
No encaixe en el seu pla, i pa' això em volen fora
Encara que sa música plora
No sóc dispost a jugar ma dignitat
No em deixaré afonar per cap Goliath
És un jo contra mí, i contra tots si és precix
El preu de nostra llibertat!
Si es que en el aire se huele el dolor…
No conocemos ya mundo mejor,
Ofeguem penes en alcohol, som el que som,
No podrem canviar-ho ja ni per favor…
David, Goliath, el bien contra el mal
Chico grande, no existe rival,
Pólvora y gas, cerveza o mezcal
Dame cerveza, no quiero olvidar,
Nunca jamás, nunca podrán,
Callar esta boca, no pueden cerrar,
Si enciendo mi trueno yo quemo el local,
Si digo “te quiero” es “te quiero matar”…
Dime que sí, lo merecí,
Puedes beber de mi cáliz, mmm…
Si oyen el clic huyen mc’s
No hay medicina ya pa’ mí…
Me siento mejor, sin droga ni Diós,
Yo mato al rencor y duermo mejor,
A días nublados les saco mi Sol,
No creas la mierda del televisor…
Ya tu sabes, chico, somos miserables,
Todos pisando al prójimo, imperdonables son
Nuestros pecados, estados inconfesables,
Lo tengo claro, mi hermano, sangre por sangre por
Toda la gente que viene a luchar,
Manos arriba por la libertad
Dame cerveza no quiero champán,
Muerdo, mastico, tú ponme el bozal…
Toda mi gente que viene a gritar,
Nuestra palabra no pueden callar,
Este agujero no van a tapar,
Vive la vida por la libertad!
Autor(es): Alfons P. Daràs
