Deixa'l anar, l'ocell
Deixa'l anar, l'ocell a qui robaren
niu i niuada, tot, sens pietat.
Vagi per l'aire, espai de soledat,
on les ales rompudes el portaren.
Deixa-la anar, la vela que llançaren
els tifons per un mar d'obscuritat,
quan van sorgir de dins la immensitat
la nit i de migjorn els vents s'alçaren.
Deixa-la anar, l'ànima llastimosa
que va perdre la fe, la confiança
i la pau, vers la nit silenciosa.
Deixa-la anar, la nota deseixida
d'un cant extrem, la darrera esperança,
la vida, amar... Deixa-la anar, la vida.
